A finals d'octubre, l'autor presentarà el primer capítol del fil que després les escoles participants podran anar continuant.
Jaume Ribera va començar escrivint guions de còmic per a l'editorial Bruguera i des de llavors ha col·laborat en reportatges, narracions curtes i guions d'historietes a nombroses revistes, a més del gènere en què és més conegut: la novel·la negra i policial.
Presentació de Jaume Ribera
Em dic Jaume Ribera, vaig néixer a Sabadell ja fa molts anys i aquí visc. Estic casat i tinc dues filles, la petita de deu anys i la gran de quinze. Des de sempre m'ha agradat molt llegir; de petit el meu lloc preferit de la ciutat era la Biblioteca de la Caixa d'Estalvis, que aleshores estava al carrer de Gràcia. Hi passava sovint tornant de l'escola. Recordo el dia que vaig trobar per fi en aquella biblioteca l'únic llibre que em faltava d'una sèrie d'aventures que m'agradava molt, “El Club del Pino Solitario”. Era de tapa dura, amb una coberta amb el fons blanc i el dibuix d'una nena de la meva edat i un cavall. El vaig agafar en préstec i me'l vaig endur cap a casa com qui porta un tresor. Feia molt fred, els carrers estaven nevats, les sabates em feien xap-xap, de les botigues sortien bafarades de música de Nadal i l'alè se'm congelava i dibuixava boires blanques. I, amb el meu llibre, era feliç més enllà de tota mida: em llegiria el llibre aquella mateixa nit, esperaria que els pares s'adormissin i encendria el llum a la meva habitació i me'l cruspiria fins a la darrera pàgina, fins a l'hora que calgués. I així ho vaig fer, i va ser fantàstic.
Com que m'agradava tant llegir, em vaig aprendre totes les paraules de memòria. Si a l'escola ens posaven un dictat no feia cap falta d'ortografia. En canvi, si ens posaven un examen sobre les regles ortogràfiques, moltes no les sabia. Els mestres no ho entenien.
A l'escola em deien que feia les redaccions molt bé, i això em va fer pensar que potser podria ser escriptor. Però els meus pares opinaven que havia de buscar alguna cosa més pràctica per aprofitar la meva habilitat... de manera que vaig acabar estudiant la carrera de periodisme.
Mentre estudiava, i per tant de no haver de demanar diners als pares, que sempre volen saber per què els vols (i és clar, si els hi dius la veritat no te'ls donen!), vaig buscar-me feina. En vaig trobar com a guionista de còmics, a Editorial Bruguera. Allà vaig escriure un munt de guions, potser cinc mil o més, de tots els personatges de la casa: El professor Tragacanto, Anacleto, Mortadelo y Filemón i moltíssims d'altres.
Acabada la carrera, gairebé no vaig fer de periodista. Aviat vaig descobrir que als directors dels diaris no els hi agradava que afegís una mica de sal i pebre a les notícies avorrides, per fer-les més interessants, i ho vaig acabar deixant per posar-me a escriure novel·les.
Bé, i des d'aleshores he fet un munt de coses relacionades amb inventar-me i escriure històries. He publicat novel·les i contes, he treballat com a guionista de culebrots a la televisió, he escrit articles per a revistes i també he traduït al català o al castellà novel·les d'altres. Els gèneres que més m'agraden són el conte infantil, la novel·la juvenil i les històries d'intriga i policíaques.
D'entre tot el que he escrit, voldria destacar-vos les dotze novel·les del detectiu adolescent Flanagan, des de “No Demanis Llobarro Fora de Temporada” fins a “Flanagan Flash-back”. Aquestes històries les he escrit amb l'Andreu Martín i han tingut molt més èxit del que mai ens haguéssim pensat. S'han traduït a tretze idiomes.
Amb l'Andreu també he escrit un altra sèrie, aquesta de fantasia per a joves: “La Cadena Màgica, de la que ja hem tret quatre llibres.
El darrer llibre que he publicat fins ara es diu “Paparra”. La Paparra és una gateta una mica creguda que teníem a casa quan jo era petit. Al llibre, la Paparra explica coses que passaven a la meva família des del seu punt de vista.
Ara mateix, tinc una llibreta plena d'idees apuntades. He de triar-ne una per començar a escriure una altra novel·la. Aquesta perspectiva d'inventar i escriure em retorna la felicitat d'aquell dia, fa tants anys, tornant a casa amb un llibre que em moria de ganes de llegir a les mans.
Jaume Ribera
